Falset

Castell de Falset

Tot i haver-hi edificacions anteriors, és a la segona meitat del segle XII en la qual cal situar la construcció del Castell. De fet, la donació d’Albert de Castellvell a Pere de Déu l’any 1168 comportava l’obligació de construir-lo.

El Castell de Falset ha estat palau del Comtat de Prades i ha vist néixer dues reines: Elionor, reina de Xipre i Jerusalem, i Margarida, reina d’Aragó i darrera reina catalana, esposa de Martí l’Humà. A més, en època de l’Infant Pere, va ser un important centre de poder i econòmic de la corona, atesa la importància de l’infant Pere i dels jaciments miners que s’hi explotaven.

Els primers dies de setembre del 1714, les tropes borbòniques van patir al castell de Falset la seva última derrota abans de la presa de Barcelona l’11 de setembre. Els miquelets, entre els quals s’hi comptava el lluitador capçanenc, de nom Carrasclet, van atacar amb èxit el castell, on hi havia les tropes borbòniques, i les van foragitar després de tres dies de combat. La victòria va restar enfosquida per la mort, en l’atac, del coronel Antoni Vidal, que passà el comandament al falsetà Lluís Magrinyà, després de sentenciar: «Més val morir que restar sense llibertat».