Pollancre

Populus nigra

Nom científic: Populus nigra

Altres noms: Clop, Poll

Nom en castellà: Chopo común

Família: Salicàcies

Orígen: Euroasiàtic

Arbre caducifoli que pot fer de 20 a 30 metres, amb capçada que pot ser ampla o allargada. Les fulles tenen forma triangular i són verdes per les dues cares. Tenen un llarg pecíol que fa que es moguin fàcilment amb el vent. A la tardor es tornen d’un color groc daurat abans de caure.

És una espècie dioica, és a dir, hi ha arbres masculins i arbres femenins. En els dos casos les flors es disposen en aments, que són unes agrupacions allargades i cilíndriques de flors petites, però fàcils de veure a l’hivern, perquè floreixen abans de que l’arbre tregui les fulles. Les llavors, que només fan els peus femenins, tenen uns pèls llargs i cotonosos que serveixen per la seva dispersió pel vent.

On el trobem:

El seu hàbitat són els boscos de ribera i llocs humits, entre els 0 i 1.400 m d’altitud. Es troba a les vores del rius de gran part del país.

Els pollancres han estat cultivats des de l’antiguitat ja que és un arbre de creixement molt ràpid si té aigua disponible. Per això es planten al costat de corrents d’aigua i al cap de 15 anys ja es poden tallar. La seva fusta és clara, tova i fàcil de treballar i s’usa per embalatges com les caixes de fruita o per fer pasta de paper entre d’altres.

També es plantaven per fer de tallavents o als marges dels canals o cursos de rius per evitar que l’aigua inundés els conreus. Actualment també s’usa en restauració ambiental per ajudar a recuperar zones humides degradades i sovint es planta com a ornamental en parcs i jardins per la seva ombra.