El celler cooperatiu és un edifici a mig camí entre el modernisme i el noucentisme. Voltes catalanes, pilars de maó, pedra autòctona, arcs formers i parabòlics, enormes encavallades de fusta, façanes i naus centrals imponents exemplifiquen, entre altres, la majestuositat i perquè és considerat una Catedral del Vi. Amb tot, és un edifici funcional i concebut per treballar-hi. Les voltes catalanes que sostenen les tines faciliten la correcta ventilació de l’edifici.
Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí, va ser l’arquitecte encarregat d’aquest i d’altres cellers cooperatius. Més enllà que fos bon arquitecte, l’èxit de Cèsar Martinell radicava en què se sentia un home de poble i s’ho passava d’allò més bé desplaçant-se a controlar el curs dels treballs. S’ho passava tan bé, que va arribar a la conclusió que hi havia d’anar amb xofer, a segons quines visites d’obres. I és que allà on anés sempre era convidat a tastar tots els vins i totes les menges.
